Project Description
El camí que duu de Renau a Vilabella transcorre entre vinyes. Aquesta activitat agrícola mit·lenaria i tan arrelada al Mediterrani és l’eix de la vida de Vilabella. Tant és així que el primer gran augment de població a mitjan segle XIX es va deure al desenvolupament de la indústria del vi.
Vilabella és un poble recollit i ben compactat dins les antigues muralles, una mostra de les quals és l’arc de mig punt que forma el Portal de 5ant Pere. Hi destaca l’església de 5ant Pere, d’estil neoclassic i construYda durant la segona meitat del segle XIX. L’església acull una fantastica col·lecció de pintura religiosa de les escoles catalana, espanyola, italiana i flamenca deIs segles XVI al XIX, amb un total de 110 quadres.
Una visita interessant per als pelegrins que es vulguin fer una idea més completa del món de la pagesia catalana és la visita al Museu Etnologic del Camp, situat a (‘entrada de la rectoria de Vilabella, al costat de l’església de 5ant Pere. 5′hi exposen nombrosos elements relacionats amb la vida al camp.
BRÀFIM
Entrem a Bràfim per la llarga avinguda de Catalunya, l’antic cami que creuava el poble. El poble s’estructura al voltant de dos eixos principals: el carrer d’Avall i el carrer Major. Entre els elements patrimonials destacables de Bràfim sobresurt la Casa de la Vila, situada davant de t’església i obra del prestigiós arquitecte modernista Cesar Martinell, conegut arreu perque ha projectat nombrosos cellers. Es tracta d’un edifici sobri i noble. Hi destaca, també, l’església parroquial de Sant Jaume, d’estil gotíc tardà i barroc i que es va construir al segle XVII. L’església, de façana austera, conserva un preciós retaule barroc i un magnífic orgue datat del 1730. Uns 300 metres als afores del poble en direcció sud-est hi ha el santuari de la Mare de Déu de Loreto, situat al turó del Puig-rodó. Construit entre els anys 1889 i 1892, el temple és d’estil neoromanic. El santuari esta aixecat sobre una ermita primitiva del segle XVII que es va utilitzar al llarg de 225 anys (1664-1889) i que es va edificar per acollir la imatge de la Mare de Déu que el sacerdot Pere Codal havia portat d’un pelegrinatge a Roma. Malgrat el seu aspecte renovat, l’església conserva un magnífic conjunt de vitralls. L’indret disposa d’una agradable zona d’esbarjo i lleure amb taules per menjar on els pelegrins poden reposar una bona estona abans de tornar a emprendre el camí.
