Project Description
Un cop deixem enrere Tarragona, l’itinerari transcorre inicialment entre algunes urbanitzacions i infraestructures. No obstant això, a poc a poc el camí ens permet albirar I’essencia del paisatge mediterrani, amb corriols que flueixen entre murs de pedra seca, oliveres i vinyes. Una vegada arribem al Catllar, entrem dins autèntic Camp de Tarragona. Malgrat que se sent la proximitat del res no recorda que hem deixat enrere una important ciutat portuària com Tarragona. Entre Renau i Vilabella entrem a la comarca de l’Alt Camp, on predomina el conreu de la vinya, que configura diferents paisatges segons època de I’any en que fem el Finalment, arribem al primer monestir cistercenc de la ruta, el monestir de Santes (reus, conjunt monumental majestuós que domina la vall del riu Gaia des del segle XII.
km O Tarragona Des de la plac;a de la Fant (la pla<;a de t’Ajuntament de la (iutat), seguim en direcció al Portal del Roser, ja fora muralles. Passem els jardins de Camp de Mart i creuem per sota {‘autovía A-7 fins a (‘altura del cementiri. Seguim el GR- 172 en direcció al santuari del Uorito. Passem per sobre de {‘autopista AP-7 i pel costat de la urbanització Mas de Panxer. Seguim per la urbanització Els Manous i la travessem seguínt el carrer de les Cisternes. Encara queda una altra urbanització per travessar, La Bonaigua, Que creuem pels carrers de la Merce i el Forn de Saldo. Quan s’acaba el carrer comença el cami que ens portara al Catllar. Es recomana als ciclistes que,
una vegada a la urbanització La Bonaigua, segueixin la carretera Tp·203 i després la Tp·2039 fins al Catllar, en un recorregut d’un quilómetre i mig que els estalviarà una baixada complicada si porten la bicicleta amb alforges i ben carregada.
km 9,8 El Catllar Sortim del Catltar pel carrer de la Font i seguim per la riba del riu Gaia. Passem pel costat d’una antiga fabrica actualment abandonada. Creuem una via de tren abandonada i després la via de l’AVE per sota d’un túnel a la vora d’una bonica construcció de pedra seca. Prenem el primer cami a l’esquerra i el seguim entre marges de pedra. Aquesta és una zona fon;:a agradable per caminar que passa mott a la vora del panta del nu Gaia, tot i que mai no l’arribem a veure. Per als pelegrins amb bicicleta, aquest últim t ram es fa per corriols estrets que, tot i que es poden fer gairebé tots al damunt de la bicicleta, obliguen a manten ir bé l’equilibri si es pedala carregat amb molt de pes.
EL CATLLAR
Abans d’arribar a la població, els petegrins veuen l’imponent castelt del Catl lar, enclavat sobre roca. Declarat Bé Cultural d’lnteres Nacional, esta datat entre els segles XIII ¡xv. Del conjunt fortificat es conserven una part de les muralles, adaptades al relleu del terreny, i dues torres rectangulars, una a cada extrem, amb espitlleres, petites finestres i restes d’elements defensius. El pont de pedra sobre el fossar és del segle XVI. El Catllar va créixer sota la fortificació i des del segle XIV la vila estava tancada per les mateixes cases, que feien de muralla. La const rucció del raval data del segle XVII. Un tomb per l’interior del poble ens porta davant l’església de Sant Joan Baptista (segle XVIII). Sortint del poble i al costat del cami els pelegrins passen molt a prop de l’ Agulta (segle XVIII), una curiosa construcció de pedra, estreta i altargada, que es relaciona amb l’antic abastiment d’aigua a la vila i que ha esdevingut un deIs símbols del Catllar.
RENAU
El petit llogaret de Renau és un deIs indrets amb més pau d’aquesta primera etapa de la ruta. La petita pla¡;;a del poble convida a fer un descans i deixar-se captivar pel conjunt arquitectónic harmoniós i humil que formen l’església i les cases del poble, voltades de vinyes. De ben segur que sera un record que perdurara en la memória deIs pelegrins.Renau té l’origen al segle XII, en un antic castell que es va enderrocar el 1876 per obrir-hi la plaça de l’Església. No se n’han conservat gaires restes; només algunes de les cases de la plaça conserven arcades i vestigis d’epoca gótica que degueren formar part de les dependencies del castell. L’església parroquial de Santa Llúcia (segle XVIII) esta situada en un deis costats de la plaça, on hi va haver l’antic castelt, del qual és probable que originariament fos la capella. L’edifici actual és fruit de la reforma i l’ampliació que es va dur a terme entre els anys 1746 i 1756. D’aquella epoca és la capçalera, les capelles laterals, la coberta i el portal. El campanar s’hi va afegir al segle XIX. Tot i que es va cremar l’any 1936 i va perdre els altars i una bona part del valuós mobiliari litúrgic, encara conserva una imatge gótica i una creu processional de plata del segLe XVII.
VILABELLA
El cami que duu de Renau a Vilabella transcorre entre vinyes. Aquesta activitat agrícola mit·lenaria i tan arrelada al Mediterrani és l’eix de la vida de Vilabetla. Tant és així que el primer gran augment de població a mitjan segle XIX es va deure al desenvolupament de la indústria del vi. Vilabella és un poble recollit i ben compactat dins les antigues muralles, una mostra de les quals és l’arc de mig punt que fo rma el Portal de 5ant Pere. Hi destaca l’església de 5ant Pere, d’estil neoclassic i construída durant la segona meitat del segle XIX. L’església acull una fantastica col·lecció de pintura religiosa de les escoles catalana, espanyola, italiana i flamenca deIs segles XVI al XIX, amb un total de 110 quadres. Una visita interessant per als pelegrins que es vulguin fer una idea més completa del món de la pagesia catalana és la visita al Museu Etnologic del Camp, situat a l’entrada de la rectoria de Vilabella, al costat de l’església de 5ant Pere. S’hi exposen nombrosos elements relacionats amb la vida al camp.
BRÀFIM
Entrem a Bràfim per la llarga avinguda de Catalunya, l’antic cami que creuava el poble. El poble s’estructura al voltant de dos eixos principals: el carrer d’Avall i el carrer Major. Entre els elements patrimonials destacables de Bràfim sobresurt la Casa de la Vila, situada davant de t’església i obra del prestigiós arquitecte modernista Cesar Martinell, conegut arreu perque ha projectat nombrosos cellers. Es tracta d’un edifici sobri i noble. Hi destaca, també, l’església parroquial de Sant Jaume, d’estil gotíc tardà i barroc i que es va construir al segle XVII. L’església, de façana austera, conserva un preciós retaule barroc i un magnífic orgue datat del 1730. Uns 300 metres als afores del poble en direcció sud-est hi ha el santuari de la Mare de Déu de Loreto, situat al turó del Puig-rodó. Construit entre els anys 1889 i 1892, el temple és d’estil neoromanic. El santuari esta aixecat sobre una ermita primitiva del segle XVII que es va utilitzar al llarg de 225 anys (1664-1889) i que es va edificar per acollir la imatge de la Mare de Déu que el sacerdot Pere Codal havia portat d’un pelegrinatge a Roma. Malgrat el seu aspecte renovat, l’església conserva un magnífic conjunt de vitralls. L’indret disposa d’una agradable zona d’esbarjo i lleure amb taules per menjar on els pelegrins poden reposar una bona estona abans de tornar a emprendre el camí.
VILA-RODONA
Els pelegrins arriben al poble admirant el castell que domina la vita, en el qua! destaca una torre de planta quadrada i angles arrodonits. Als afores del poble, en direcció sud, hi ha un columbari roma restaurat fa poco Es tracta d’ un edifici funerari en el qual es dipositaven les cendres deis difunts repartides en diversos nínxols interiors. Data del segle I de. L’església de Santa Maria és un ampli edifici barroc del segle XVIII que es va construir damunt un temple romanic anterior i és de planta de creu LLatina amb cimbori i campanar coronat per dues torres octogonals. També hi destaca el celler, obra de Cesar Martinell. El celler es pot visitar tots e ls dies de la setmana, a excepció del diumenge, en horari comercial.
AIGUAMÚRCIA
El petit poble d’Aiguamúrcia és el nudi més important d’un municipi que agrupa altres nuclis: l’Alba, les Pobles, el Pla de Manlteu, les Ordres i Santes creus. Situat a la liba dreta del Gaia. el poble és una agrupado de cases a banda i banda de [‘antiga carretera a Santes Creus. Aiguamúrcia destaca per la seva humil senziltesa, propia d’una vila que ha crescut al llarg de l’antic cami ral i ha mantingut fins al nos tres dies una harmonia perfecta amb el seu entorn, poblat de vinyes i boscos de ribera del Gaia.
