Project Description
Abans d’arribar a la població, els petegrins veuen l’imponent castelt del Catllar, enclavat sobre roca. Declarat Bé Cultural d’lnteres Nacional, esta datat entre els segles XIII ¡xv.
Del conjunt fortificat es conserven una part de les muralles, adaptades al relleu del terreny, i dues torres rectangulars, una a cada extrem, amb espitlleres, petites finestres i restes d’elements defensiu5. El pont de pedra sobre el fossar és del segle XVI.
El Catllar va créixer sota la fortificació i des del segle XIV la vila estava tancada per les mateixes cases, que feien de muralla. La construcció del raval dat a del segle XVII.
Un tomb per l’interior del poble ens porta davant l’església de Sant Joan Baptista (segle XVIII). Sortint del poble i al costat del cami els pelegrins passen molt a prop de l’Agulta (segle XVIII), una curiosa construcció de pedra, estreta i altargada, que es relaciona amb l’antic abastiment d’aigua a la vila i que ha esdevingut un deIs símbols del Catllar.
RENAU
El petit llogaret de Renau és un deIs indrets amb més pau d’aquesta primera etapa de la ruta. La petita pla¡;;a del poble convida a fer un descans i deixar-se captivar pel conjunt arquitectónic harmoniós i humil que formen l’església i les cases del poble, voltades de vinyes. De ben segur que sera un record que perdurara en la memória deIs pelegrins.Renau té l’origen al segle XII, en un antic castell que es va enderrocar el 1876 per obrir-hi la plaça de l’Església. No se n’han conservat gaires restes; només algunes de les cases de la plaça conserven arcades i vestigis d’epoca gótica que degueren formar part de les dependencies del castell. L’església parroquial de Santa Llúcia (segle XVIII) esta situada en un deis costats de la plaça, on hi va haver l’antic castelt, del qual és probable que originariament fos la capella. L’edifici actual és fruit de la reforma i l’ampliació que es va dur a terme entre els anys 1746 i 1756. D’aquella epoca és la capçalera, les capelles laterals, la coberta i el portal. El campanar s’hi va afegir al segle XIX. Tot i que es va cremar l’any 1936 i va perdre els altars i una bona part del valuós mobiliari litúrgic, encara conserva una imatge gótica i una creu processional de plata del segLe XVII.
